BEATRITZ DE DIÁComtessa de Diá
Beatriz de Diá fou una trobairitz occitana que va viure des de finals del segle XII fins a mitjans del segle XIII.
D’aquesta trobairitz n'han pervingut alguns poemes, però de la seva vida se'n sap molt poc, ja que són diversos els personatges històrics documentats que podrien correspondre a aquesta trobairitz.
Curiositats:
Una hipòtesi és que fou esposa de Gilhèm de Peitieus , comte de Viennois, i que estigué enamorada del trobador Rambaud d’Aurenja a qui li hauria dedicat part de les seves cançons.
També es diu que Beatritz era un nom clau per dedicar cançons al seu amant Rambaud d’Aurenja. Beatritz de Diá podria amagar la identitat d'Isoarda, filla del comte Isoard de Diá.
De la seva obra tan sols ens n'han restat cinc cançons d'amor apassionades, en què no falten els temes recurrents de la infidelitat i la gelosia.
La seva cançó A chantar m'er de so qu'eu no volria és l'única peça trobadoresca d'autoria femenina la música de la qual sobreviu intacta.
Beatritz de Diá té algunes cançons d’amor prou explícites i carnals que demostren que la teoria de que l’amor cortès és un amor tan platònic, no és del tot cert.
A Sabadell hi ha una plaça dedicada a ella.
A un contemporani seu, Arnaud de Carcassés, se li atribueix l'obra Flamenca (tot i que hi ha un bon consens a considerar-la una obra d'autor desconegut), que ha sigut font d'inspiració pel gran i premiat treball de la cantant catalana Rosalía amb El Mal Querer (2018), de marcat caràcter feminista. Enllaços:Fitxes relacionades
per ser de les pocs personatges femenins d'aquest mapa
(és que aquesta història tan masclista no ens ha deixat massa referents a l'abast):
per ser també trobadors:
|
dimarts, 14 de febrer del 2017
BEATRITZ DE DIÁ
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada