Quadern de Viatge: VINS DE BORDÈU

VINS DE BORDÈU

Al voltant de Bordèu hi ha una gran extensió de vinyars i una important producció de vins. Es coneix com a vinyar de Bordèu al vinyar que re-agrupa totes les vinyes que hi ha al departament de la Gironda (cal saber que pràcticament la totalitat del territori d’aquest departament pertany a Occitània, però una petita part ja és francesa).

Per la qualitat, reputació i preu d’alguns dels vins que s’hi produeixen fa que els vins de Bordèu siguin un referent internacional.

Curiositats:

Alguns dels vins que s’hi produeixen són dels més cars i reputats del món.

Pel que fa a la producció podríem dir que és d’un 80% de vins negres i el 20% restant de vins blancs secs, rosats, escumosos, dolços i claret.

La varietat vinífera i la diversitat de sòls fa que hi hagi 38 AOC (Appellation d’Origine Contrôlée)

El vinyar de Bordèu en xifres:

117 200 hectàries cultivades

de 5 a 6 milions d’hectolitres produïts per any

38 AOC

1r productor en volum d’AOC de França (sinó el 3r en termes de producció global)

Des de l’Imperi Romà que hi ha constància de la producció de vi a la zona de Bordèu. Sembla ser que la iniciativa de crear una producció pròpia i al marge de la resta va venir motivada per l’elevat preu dels vins procedents de Narbona i d’Itàlia, i també per la facilitat de comercialització que hi havia amb Anglaterra i països del nord d’Europa. Per comoditats climatològiques sembla ser que s’utilitzava el cep biturigiaca, considerat com l’origen del cabernet franc i del cabernet sauvignon.

Des del segle XII fins al segle XV la Guiana era un territori més del regne d’Anglaterra (en aquella època els reis anglesos eren d’origen francès i la llengua oficial de la cort anglesa era el francès). Ràpidament França va recuperar el port de la Rochelle que fins aleshores era el port exportador de vins. A resultes d’això, Bordèu va esdevenir el port més important amb destacats privilegis per a l’exportació de vins cap a Anglaterra.

El papa Clamenç V servia sempre vi de La Graba, tant quan residia a Avinhon com quan residia a Oxford.

Després de la Guerra dels Cent Anys, Bordèu tornà a estar en mans del rei de França (Charles VII), cosa que no agradà gens als bordalesos, que eren molt anglòfils. El rei convertí Bordèu en una ciutat reial i prohibí l’exportació de vins cap a Anglaterra. La ciutat veu desaparèixer amb aquesta prohibició la seva prosperitat.

El rei francès (d’origen occità) Enric de Borbon va fer venir uns tècnics holandesos per a fer treballs de drenatges de sòls pentanosos per tal de fer-los cultivables. Entre d’altres zones, se’n va beneficiar el Medòc (actual terra important de vins de Bordèu però que fins aleshores era una regió ben pobre) i algunes altres zones humides de prop de Bordèu. En aquesta època molts parlamentaris es fan grans propietaris de vinyes, entre ells el famós Carles Loís de Secondat, baron de La Breda e de Montesquieu.

Amb Louis XIV es persegueix el protestantisme i molts hogonots bordalesos van emigarar pel nord d'Europa dedicant-se a la venta i exportació de vi.

L’any 1853 s’inaugura la línia ferroviària Bordèu - Paris que permet la venda en massa de vins cap a la capital francesa mentre no para de créixer l’exportació cap a altres països.

Del 1875 fins al 1892 la plaga de la filoxera va afectar i arruïnar els vins de Bordèu, que només es van poder salvar per l’empelt de vinyes americanes resistents a la plaga.

L’any 1948 es crea el Conseil Interprofessionnel du Vin de Bordeaux per tal de promoure la producció dels vins de Bordèu.

Hi ha una forma característica d’ampolla de vi que porta per nom “frontignane” o “bordelaise”, per ser la que originàriament va contenir aquest tipus de vi.

El color granat també se’l coneix com a color bordeus per ser de la mateixa tonalitat que el vi de Bordèu.

Un cop cada dos anys es celebra una festa del vi de Bordèu.

El 31 de maig de 2016 es va inaugurar a Bordèu la Cité du Vin, un centre cultural i turístic del vi.