Aquí trobaràs les fitxes de les 105 elements que et fem buscar des del #TrivialÒc
Endavant!
#TrivialÒc #QuadernÒc #Mirabèl
BLASI PASCAL
Va néixer a Clarmont-Ferrand el 19 de juny de 1623 i morí a Paris el 19 d'agost de 1662.
Fou un filòsof, matemàtic, físic, inventor, escriptor, moralista, místic i teòleg occità, considerat un dels personatges més brillants de la saviesa occidental i probablement l'únic que ocupa llocs de primera línia en els manuals de totes les disciplines que conreà.
Curiositats:
Va inventar la pascalina, considerada una de les primeres calculadores mecàniques.
En Sistema Internacional, la unitat per mesurar la pressió s'anomena pascal en el seu honor.
El 19 de setembre de 1648 realitza el següent experiment per comprovar les seves teories sobre el buit, els liquids i el tub baromètric: pensa que la pressió atmosfèrica que hi ha a Clarmont-Ferrand hauria de ser diferent a la que hi ha a la muntanya més propera que era el Puèi Domat. Pascal li va fer transportar al seu cunyat Florin Périer un tub de Torricelli fins a dalt de la muntanya. L’experiment va ser seguit de prop per cures i sabis.
Enllaços:Fitxes relacionades
pels experiments científics que hi féu:
|
MONTESQUIEUCarles Loís de Secondat, baron de La Breda e de Montesquieu
Va néixer a Occitània el 18 de gener de 1689 al Castèl de La Brèda, però va ser ràpidament escolaritzat a prop de Paris, on estudià dret.
Tot i ser occità i el lligam que va mantenir amb el seu lloc de naixement, és considerat com un dels grans filòsofs francesos del Segle de les Llums.
Va morir el 10 de febrer de 1755 a Paris, ja completament cec (patia des de feia un temps d’una gran pèrdua de visió).
Curiositats:
Va ser president del Parlament de Bordèu. Després d’estar a Paris per estudiar dret i prendre contacte amb els intel·lectuals de l’època, arran de la mort del seu pare, torna a La Brèda. Aleshores és quan entra al Parlament de Bordèu. La seva funció de magistrat, però, l'avorreix, i posteriorment es ven el càrrec.
El 1751 l'Església Catòlica inclou L'esperit de les lleis a l'Index Librorum Prohibitorum
Va ser qui va elaborar la teoria de la separació de poders.
Se’l considera el precursor de la sociologia i un dels precursors del liberalisme.
Els seus pares li van escollí un pidolaire per pardrí per tal de que recordés durant tota la seva vida que els pobres eren els seus germans.
Segons el politòleg Donald Lutz, Montesquieu és la persona més citada en temes de govern i política en l’Amèrica colonial anglesa pre-revolucionària. Fins i tot és la persona més citada abans que qualsevol altre font pels fundadors nord-americans, a excepció feta de la Bíblia. Les obres de Montsequieu van ser una gran influència en molts dels pensadors i fundadors dels Estats Units, especialment James Madison de Virginia, un de los pares de la Constitució dels Estats Units
Se’l consoidera, sinó el primer, un dels primers filòsofs contraris a l’esclavitud.
Montesqueu va ser propietari de vinyes de vins de Bordèu. El rei francès (d’origen occità) Enric de Borbon va ordenar uns treballs de drenatges de sòls pentanosos. Entre d'altres zones, se’n va beneficiar el Medòc (actual terra important de vins de Bordèu però que fins aleshores era una regió ben pobre) i algunes altres zones humides de prop de Bordèu. En aquesta època molts parlamentaris es van fer grans propietaris de vinyes. Aquest és el cas també de Montesquieu.
Enllaços:Fitxes relacionades
per ser propietari d'algunes vinyes:
|
ANTOINE DE SAINT-EXUPÉRYAntoine Marie Jean-Baptiste Roger de Saint-Exupéry
Tot i que Antoine de Saint-Exupéry no va néixer a Occitània (va néixer l’any 1900 a la ciutat arpitana de Liyon), hi va tenir força relació.
Antoine de Saint-Exupéry a més a més de ser escriptor, poeta i reporter, va ser aviador; i aquí es quan més entra en joc la seva relació amb Occitània:
A partir dels anys 1930, Biscarròssa esdevé una base molt important pels hidroavions. Des del llac de Biscarròssa i Parentís sortien els hidroavions del grup Latecoère, especialment pel que fa al correu postal. Amb aquest grup va treballar Saint-Exupéry per cobrir el correu postal de Tolosa i Ndakaaru, i des de Biscarròssa s’hi efectuaven moltes sortides de les seves missions.
Saint-Exupéry va desaparèixer l’any 1941 quan el seu avió de reconeixement es va estavellar en el mar, prop de la costa de Marselha.
Curiositats:
A part d’altres llibres, és l’autor del conegudíssim “Le petit prince” escrit a Eaton's Neck (Northport, Estats Units) i publicat l’any 1943 a New York, i que compta amb més de 250 traduccions.
Li agradava domesticar animals salvatges per mascotes com: foques, camaleons, fennecs, cadells de lleó… i que algun cop provava de fer pujar en els seus vols.
Va impactar per la seva sang freda al ser capaç de fer aterrar amb precisió el seu avió-escola mentre l'aparell estava en flames per un accident.
Deixa el record de ser un aviador de vegades distret, oblidant sovint de recollir el seu tren d'aterratge, així com de connectar els seus instruments de vol, perdent-se en la immensitat del cel.
Enllaços:Fitxes relacionades
per haver-hi cobert el correu postal:
per haver-hi desaparescut:
per haver estat en un dels municipis occitans més importants del surf:
per estar enmig d'aventures d'aviacions:
|
FREDERIC MISTRALJosèp Estève Frederic Mistral
Frederic Mistral fou un dels escriptors occitans més importants per la renaixença de la llengua occitana al segle XIX.
Va néixer a Malhana l’any 1830.
Va fundar el Felibritge, moviment que situà la literatura en llengua d'oc al capdavant de les llengües minoritzades d'Europa.
L’any 1904 va rebre el Premi Nobel de Literatura .
Curiositats:
El 1854 es reuniren a Castèunòu de Gadanha els poetes Frederic Mistral, Teodòr Aubanèu, Josèp Romanilha, Joan Brunet, Ansèume Matieu, Pau Giera i Anfós Tavan i van fundar el moviment del Felibritge, que ha estat promovent la llengua occitana des de la seva creació.
El 1861, gràcies a Damas Calvet de Budalles, els provençals descobriren la Renaixença catalana i els lligams entre provençals i catalans s'intensificaren, fins a arribar a l'any 1870. Aquell any, en Víctor Balaguer anà a Occitània i oferí la Copa Santa als membres del grup del Felibritge i Frederic Mistral anà a Catalunya i reconegué públicament el talent poètic de Jacint Verdaguer, vencedor dels Jocs Florals.
Frederic Mistral va adoptar, per influència del seu mestre Josèp Romanilha, una grafia occitana basada en el francès, també coneguda com a nòrma mistralenca, en oposició a la grafia clàssica utilitzada pels trobadors. Val a dir que el Conselh de la Lenga Occitana aposta per aquesta darrera grafia clàssica (dita també alibertina, ja que fou establerta per Loís Alibèrt). Tanmateix la grafia mistralenca és usada encara avui en dia amb certa força a la Provença.
La seva obra cabdal és Mirèio, la qual li va requerir vuit anys d'esforç.
Va ser l'autor també del Tresaur dau Felibritge, el diccionari més complet de la llengua occitana.
Va estar a punt de no obtenir el Premi Nobel degut a una mala traducció de la seva obra al suec. Tanmateix, va haver de compartir el premi amb José de Echegaray.
Frederic Mistral va jugar un partit de rugbi cometent un error garrafal que va tenir conseqüències posteriors. En podeu tenir més detalls en aquest article.
Enllaços:
per ser l'autor d'aquest himne:
per ser present en la seva obra:
per ser un dels autors occitans que més s'ha traduït al japonès:
per ser un dels plats més importants presents en les taulejades dels felibristes: Caçolet per haver propiciat, en els inicis, l'origen del Felibritge: Mines de Carbó per ser-ne un jugador: |
TEODÒR AUBANÈU[Teoudor Aubanèu]
Teodòr Aubanèu fou un poeta occità del segle XIX que va marcar fortament l’etapa de la Renaissença Occitana . Va ser fundador del felibritge. Va néixer l’any 1829 a Avinhon i hi morí l’any 1886.
Curiositats
Era impressor d'ofici, per tradició familiar; i exercia el títol d'impressor del papa.
Com a catòlic que era ell i la seva família, seguia les trobades de la Societat de la Fe, a on fa amistat amb el també escriptor i professor Josèp Romanilha, a partir del qual conegué a un dels alumnes d’aquest últim: Frederic Mistral.
Va ser un dels fundadors del felibritge, juntament amb Josèp Romanilha i Frederic Mistral entre d’altres, l’any 1854 a l’aplec de Fòntsegunha.
Fou un gran divulgador de la literatura occitana moderna. Intentà d'unificar l'estil de la literatura provençal antiga, cortesana i cavalleresca, amb el sentit popular i realista de la literatura occitana renaixent. Va contribuir a normalitzar la grafia mistralenca de l'occità utilitzada per Frederic Mistral, però no unificà les diferents tendències occitanistes
En col·laboració amb la seva muller Josefina Mezen, fou el primer editor l’any 1855 de l'Armanac Provençau [Armana Prouvençau], revista editada en occità i que n’era l’òrgan oficial del felibritge.
L’any 1860, publica La miugrana entreduberta [La mióugrano entre duberto] a on canta al seu amor Zani, una noia amb qui s’estimaven però el seu amor mai va ser declarat i l’any 1864 acabà ella ingressant en el convent de les Filhas de la Caritat. El llibre va ser acollit amb un gran entusiasme pel món literari i del felibritge, però no gens pel catolicisme avinyonès, cosa que va posar en problemes la seva impremta familiar, molt lligada a l’arquebisbat d’Avinhon.
El 1885 publicà un altre llibre de poemes Lei filhas d'Avinhon [Li fiho d'Avignoun], d'un sentimentalisme exaltat, que fou censurat per l'arquebisbe i per Josèp Romanilha, representant del sector més conservador del felibritge. Intentà de destruir-ne tants d'exemplars com pogué. Poc després, l’any 1886, morí d’una apoplèxia.
Enllaços:Fitxes relacionades
pels títols del seu ofici familiar:
per ser del mateix lloc:
per ser amic seu i del seu mestre:
per ser fundador del felibritge:
|
ALBERT DE SISTERONAlbertet * Albertetz
Albert de Sisteron conegut com a Albertet va ser un joglar i un trobador provençal natural de Gap que visqué durant els inicis del segle XIII.
Curiositats
De la seva obra, han sobreviscut vint-i-tres poemes.
D'acord amb la seva vida, era fill d'un noble joglar anomenat Asar, del qual ha sobreviscut alguna peça.
Albertet va ser famós per la seva veu i les melodies de les seves curtes cançons, però no per les seves lletres. Dins la societat cortesana va ser un reconegut intèrpret i un bon conversador.
La major part de la seva vida la va passar a Aurenja, on es va fer ric abans de traslladar-se a la Lumbardia, on va romandre entre 1210 i 1221. Amb el temps va tornar a Sisteron, a Forcauquier, on va morir. Sembla ser que en algun moment de la seva vida es va refugiar a España.
Una de les obres més famoses d'Albertet és una sàtira amb un munt d'elogis a set dones destacades del seu temps, sobretot a la Beatrix (segurament Beatriu de Savoia, esposa de Ramon Berenguier V de Provença).
A un contemporani seu, Arnaud de Carcassés, se li atribueix l'obra Flamenca (tot i que hi ha un bon consens a considerar-la una obra d'autor desconegut), que ha sigut font d'inspiració pel gran i premiat treball de la cantant catalana Rosalía amb El Mal Querer (2018)
Enllaços:Fitxes relacionades
per ser també trobadors:
|