BATALHA DE MURÈTH

BATALHA DE MURÈTH La batalla de Murèth va ser una important batalla que va tenir lloc el 12 de setembre del 1213, i que va enfrontar Ramon VI de Tolosa i els seus aliats (Pere el Catòlic d'Aragó i Barcelona, Bernat IV de Comenge i Ramon Rogièr de Fois) contra els croats i les tropes de Philippe II (dit Philippe Auguste), comandades per Simon de Montfort i que participaven en la crosada dels albigeses. Simon de Montfort va guanyar la batalla, en la qual va morir Pere el Catòlic.  La batalla de Murèth va marcar el preludi de la dominació francesa sobre Occitània i la fi de l'expansió catalana a Occitània. Al començament del segle XIII la doctrina càtara (o albigesa) s'havia estès per Occitània i això feia perillar les doctrines de l'església catòlica que la veia com una heretgia. Malgrat algunes negociacions, des de França i amb Simon de Montfort decideixen tirar endavant amb les croades per eliminar l’heretgia.  Simon de Montfort va anar ocupant progressivament les viles al voltant de Tolosa, fins que aquesta va caure. Entre les vil·les ocupades a tal fi hi havia Murèth, que havia conquerit sense resistència el 1212. La seva situació estratègica entre la confluència del riu Garona i la Loja determinà que fos escollida per Simon de Montfort com base d'operacions, deixant-hi una guarnició d'entre 30 i 60 cavallers i mil dos-cents peons d'infanteria. Pere el Catòlic passà pel Pirineu aragonès amb uns mil cavallers i homes d'armes i mentre s'acostava a Tolosa, els castells de la conca de la Garona que s'havien rendit als croats se li reteren fàcilment. Seguidament el rei va enviar l'exèrcit sobre Murèth, mentre Simon de Montfort es trobava a Savardun. Quan aquest va assabentar-se del perill, va reunir les seves tropes i es va dirigir a tota velocitat cap a Murèth, a l'encontre de Pere II d'Aragó. Curiositats: Pere el Catòlic va fer cas omís al seu cunyat Ramon VI de Tolosa i va plantejar una batalla sense esperar els reforços ja que volia que el seu exèrcit, vencedor a la batalla de Las Navas de Tolosa, es comparés en valentia amb la fins llavors invencible cavalleria francesa, sense fortificar el camp i pretenent vèncer a camp obert. Simon de Montfort estava en clara inferioritat numèrica, amb queviures per tan sols una sola jornada i a més de cent llegües de la seva base d'operacions. Va decidir no quedar-se encerclat en el castell de Murèth i va llençar un atac fulminant utilitzant la millor arma de la cavalleria pesant: la càrrega. Va organitzar la cavalleria francesa en tres esquadrons, que van atacar per sorpresa quan les tropes aragoneses estaven descansant, confiades. Pere el Catòlic havia decidit provar la seva vàlua com a cavaller canviant-se l'armadura amb un dels seus homes per enfrontar-se com a simple cavaller amb Simon de Montfort, però l'objectiu croat era matar al rei a qualsevol preu i així ho va encarregar a dos dels seus cavallers, Alain de Roucy i Florent de Ville, que van abatre primer el cavaller que vestia l'armadura reial, i després el mateix rei, quan aquest es va descobrir al crit de El rei, heus-el aquí!, tot i haver acabat amb alguns dels atacants. La notícia de la mort de Pere el Catòlic escampa el pànic entre la resta de l'exèrcit, que és completament derrotat en ser sorprès per un atac de flanc del de Montfort amb les seves tropes de reserva, i els cavallers catalans emprenen la retirada. L'exèrcit tolosà, que encara no havia participat en la batalla, veient-se desbordat per l'allau d'aragonesos i catalans que fugen desordenadament, fuig igualment sense atacar i és encalçat pels cavallers francesos, provocant unes baixes que es calculen d'entre 15.000 i 20.000 homes La derrota esdevenia més punyent per als catalans car el fill de Pere el Catòlic, el futur Jacme I, de sis anys, estava en mans de Simon de Montfort a causa del casament que es volia fer del príncep amb la filla del croat. Durant tot el segle XIII i l'inici del segle XIV, els càtars van patir una dura persecució, duta a terme per la Inquisició i dirigida pels monjos de l’Ordo Fratrum Praedicatorum. Els darrers nuclis de càtars es van refugiar a les altes valls del Pirineu i molts es van escapar cap a Catalunya. Lleida, Puigcerdà, Prades o Morella es van convertir en centres de càtars occitans. A Morella hi va viure un dels darrers càtars coneguts, Guilhèm Belibasta, cremat viu l’any 1321. L'heretgia càtara va ser finalment aniquilada durant el segle XIV després d'anys de croades. Més informació: http://oc.wikipedia.org/wiki/Batalha_de_Mur%C3%A8th Fitxes relacionades per ser-ne paisatge determinant: Un riu de Catalunya que se'n va cap a l'Atlàntic per ser el fill de Pere el Catòlic: Jacme I d'Aragón dich Lo Conquistaire