EN BIBENDUM

EN BIBENDUM L’home Michelin En Bibendum és la mascota i el símbol de la casa de pneumàtics occitana Michelin. L’any 1894 l’empresa Michelin tenia un estand a l’Exposition universelle, internationale et coloniale que va tenir lloc a Liyon. Per fer-se veure i com a reclam, hi van apilar uns quants pneumàtics. N’Édouard Michelin comenta al seu germà André Michelin “Mira, amb uns braços seria un ninot!”.  Dies mes tard, el dissenyador ariptà O’Galop mostra a n’André la proposta de cartells publicitaris, però el que li crida més l’atenció a l’André és un esbós descartat d’un personatge grassonet brindant amb una cervesa i exclamant: Nunc est bibendum! Aquell personatge li recordava molt a l’André l’observació feta pel seu germà sobre els pneumàtics apilats. És aixi que l’any 1898 apareix un nou esborrany: l’home grassonet és un ninot fet de pneumàtics, enlloc de brindar amb cervesa, la seva gerra és plena de restes de vidres trencats i de claus que està disposat a empassar-se. La frase en llatí es manté: Nunc est bibendum i es veu com els altres companys de taula no poden absorbir el contingut de la gerra tot desinflant-se, i apareix l’eslògan: “Michelin, el pneumàtic que es beu l’obstacle”. Aquell mateix any en la primera edició del Salon International de l'automobile et du cycle de Paris ja apareix un imposant “home Michelin” que es farà notar, i a resultes de la cursa Paris-Amsterdam-Paris el jove mecànic i futur pilot Léon Théry s’acosta a l’André exclamant-li «voilà Bibendum, vive Bibendum!». André va veure en aquesta frase el nom per la seva mascota.  Des d’alsehores i fins ara, en Bibendum ha tingut molta popularitat i la seva forma, disseny i estètica ha anat variant i adaptant-se al pas del temps. Ha estat, a l'igual que els dos enamorats de Raymond Peynet, una de les icones més famoses de la França del segle XX. Curiositats: El nom complert de l’empresa Michelin és “Manufacture Française des Pneumatiques Michelin” i va ser fundada l’any 1889 a la ciutat occitana de Clarmont-Ferrand pels germans André Jules Aristide Michelin (nascut a París) i Édouard Etienne Michelin (nascut a Occitània, a Clarmont-Ferrand). L’invent del pneumàtic va molt lligat al ciclisme i es deu al veterinari i inventor escocès John Boyd Dunlop quan l’any 1887 va intentar crear unes rodes d’aire pel tricicle del seu fill de 9 anys. L’invent va tenir molt d’èxit especialment dins del món del ciclisme però tenia el gran inconvenient que quan la roda punxava era molt difícil de reparar.  L’any 1891 apareix un ciclista al taller dels germans Michelin de Clarmont-Ferrand amb un pneumàtic Dunlop que havia punxat. A partir d’aqui i aquell mateix any els Michelin creen un pneumàtic desmuntable per a bicicletes que tindran molta anomenada. Hi ajudarà que el mateix any 1891 el ciclista Charles Terront guanya una cursa ciclista entre Paris i Brest amb una bicicleta equipada amb pneumàtics Michelin que li donaran prestigi i fama internacional.  L’any 1900 apareix el primer Guide Michelin, coneguda també com a “guia vermella” pel color vermell de les portades i que ràpidament en Bibendum en va ocupar un lloc destacat. En un primer moment es tractava d’una guia gratuïta sortida per l’ocasió de l’Exposició Universal de Paris del 1900 i que es regalava amb la compra de pneumàtics pels pocs i incipients conductors que hi havia a l’època (es calcula que a França hi havia uns 2400 conductors pioners de l’automòbil). A la guia hi aprereixen indicacions molt útils pels viatgers: llistat dels pocs mecànics que hi havia, adreces de metges, mapes d’algunes de les ciutats, llista de curiositats… L’any 1920 la guia Michelin ja no es regala sino que es ven i està lliure de publicitat. Incorpora per primera vegada referències de restaurants i informacions facilitades pels propis usuaris i per inspectors anònims. L’any 1926 apareixen les “étoiles de bonne table” per distingir els restaurants de més qualitat i l’any 1931 la classificació en 1, 2 o 3 estrelles.  A la vila occitana de La Mastra el cuiner Joseph Barattero hi va tenir un restaurant que consta com a un dels primers, entre d'altres, a obtenir les tres estrelles Michelin. Va ser durant els anys 1933 i 1939, i en els plats de la carta de l'època hi trobem especialitats occitanes com el "Pâté de canard"  Les guies Michelin i els seus mapes van tenir també una altre utilitat durant la segona guerra mundial. En un primer moment sembla ser que l’any 1940 les tropes alemanyes anaven equipades amb Guies Michelin que els van facilitar la invasió. En canvi, l’any 1944 van ser útils per a les tropes aliades en el Desembarcament de Normandia ja que els nazis havien destruït tota senyalització que pogués facilitar l’entrada a l’enemic. En aquest cas això va ser possible gràcies a un acord secret de la direcció de Michelin que des de Washington DC va imprimir els mapes de la edició de la Guia Michelin de l’any 1939 (la més recent que hi havia) per distribuir-les als oficials.  L'interès per crear i potenciar activitats lúdiques i esportives relacionades amb els pneumàtics, el transport i els viatges era constant. Per exemple el 6 de març de 1908 els germans Michelin van crear el Prix Michelin que recompensava amb 100 mil francs d’or el primer pilot d’avió que fos capaç de volar de París fins al cim del Puèi Domat (muntanya occitana, a tocar de la ciutat que va veure néixer l'empresa Michelin: Clarmont-Ferrand). El dia 7 de març de 1911, Eugène Renaux acompanyat d’Albert Senoucque s’emporten el premi. La ciutat de Clarmont-Ferrand ha quedat molt marcada per la presència de la fàbrica Michelin, que n’ha determinat el seu desenvolupament cultural i urbanístic: les Cités Michelin on residien els treballadors, les rampes encara presents però que avui dia ja no s’utilitzen per testar els pneumàtics… Cap als anys 1970 a Clarmont-Ferrand hi vivien fins a 30 mil treballadors (actualment n’hi ha vora 12 mil). Tan va ser així que quan el règim de Philippe Pétain buscava una ciutat al “sud de França” l’any 1940 per instal·lar la capital del seu règim pro-nazi va descartar Clarmont-Ferrand per l’inconvenient que li suposava la forta presència de la classe obrera de la casa Michelin. L’any 2000 en Bibendum va ser escollit com a millor logotip del segle per un jurat internacional. Dins de l’empresa occitana el personatge se l’anomena amb el diminutiu “Bib”, i dins del seu argot, els treballadors son anomenats per extensió els “Bibs” En català i en castellà fem servir l’expressió “tenir michelins” per referir-nos a l’excés de grassa abdominal i és una expressió que els francesos no utilitzen i els fa molta gràcia quan la senten. A La Rényon, en el seu creol, un “baba michelin” és un extraterrestre.  Enllaços: http://www.michelin.fr/lentreprise/bibendum Fitxes relacionades pels pneumàtics de bicicletes: Lo Sompòrt Puèi Domat Sestrieres per les conseqüències socials i dels nazis:  Uns nazis per la gastronomia: 4 ànecs per l'aviació: Antoine de Saint-Exupéry Puèi Domat per ser una de les icones més representatives de la França del segle XX: Un banc amb dos enamorats davant d'un quiosc