Quadern de Viatge: ANIMALS TOTEMICS

ANIMALS TOTEMICS

És el bestiari d’imatgeria popular que trobem a Occitània, juntament amb els dragons processionals. Seria l'equivalent al bestiari popular de casa nostra.

Els animals totemics els trobem sobretot a les terres del Lengadoc i amb una especial importància al departament de l’Erau. També a la Provença hi trobem la Tarasca i el Chivaufrus.

Tot i que els seus origens daten de temps molt anitcs, oficialment no se’n té noticies de la seva existència fins a principis del segle XVII amb documents que apareixen en els ajuntaments o altres entitats.

Els podem comparar amb el bestiari popular de casa nostra tot i que en el cas d’Occitània tenen aquestes característiques:

Es tracta d’una representació d’animals reals (ases, bous, tortugues, cargols, cérvols, porcs, llops, i molta abundància de poltres) però també hi trobem animals màgics i fantasiosos.
Generalment els animals totemics son portats per un grup de persones (entre 2 persones i fins a un grup de 15 o 20 persones) que s’hi posen a sota i queden totalment o parcialment cobertes i tapades.
Alguns d’aquests animals van sobre petites rodes de suport, com si d’un carro es tracés.
A part dels membres de la colla que porten l’animal des de dins, acostuma a haver-hi altres membres de la colla que el guien des de fora, fins i tot a vegades adoptant un rol concret (un domador amb un fuet, per exemple).
Moltes colles van vestides de carrer però en canvi en algunes hi ha un vestuari determinat (algunes colles adopten un vesturari fantasiós en concordància amb l’animal, d’altres es decanten per uniformes més clàssics i formals).
Gairebé sempre hi ha un animal sol, però en casos puntuals els animals van en família (l’Ase de Beçan és format per un ase gran i un de més petit que és portat pels adolescents del poble; i el Polin de Viàs, que el formen un grup de tres poltres).
Les formes, mides, pesos i materials son molt amplis i variables i no hi ha cap patró o hegemonia estètica entre els diferents animals. A vegades els caps són desproporiconadament massa petits, i fins i tot en alguns casos la forma del cos respon més a les necessitats de la carrosseria que no pas a la morfologia de l’animal.
És molt característic que aquests animals estiguin ornamentats amb banderoles, cintes o dibuixos. L’ornamentació pot ser des de molt sòbria fina a molt recarregada. En molts casos estan ornamentats amb flors (gairebé sempre articificals, fetes de paper, de tela o dibuixades): des d’una simple flor amb els tres colors de la bandera francesa fins a catifes senceres de flors de colors, formant lletres, figures i escuts.
Tots ells estan lligats a un àmbit greogràfic concret (representant a un poble o ciutat). S’acostuma a anomenar l’animal indicant el seu lloc de procedència (per exemple: Lo Cervi de Cervian). La majoria d’ells van associats a una llegenda de la zona o bé a l’animal que apareix a l’escut, que dóna nom al poble o que hi va associat d’alguna manera o altra.
S’acompanyen amb unes tonades específiques per a cada un d’ells i que van sonant al llarg de la desfilada. Les formacions musicals també son molt diverses: des d’una sola caixa clara ja suficient per acompanyar la dansa, fins a una petita formació d’intrumentistes (ripataulièras -pifres i percussió- o altres instruments diversos).
Si bé en general la dansa la balla només l’animal amb tots els integrants que hi ha a dins, cal dir que en alguns casos la dansa la balla l’animal juntament amb els músics i/o altre gent de la colla que envolten tractant-se doncs en aquests casos d’una dansa col·lectiva.
Molts d’ells tenen algun element de joc o d’interacció: una mandíbula mòbil que va clacant segons el moviment de l’animal, unes narius que escupen aigua, una gran boca que pot arribar a “empassar-se” un infant cap a l’interior, un ninot o figura humana cavalcant l’animal, un coll que s’allarga etc. En alguns casos, qui cavalca l’animal és una persona de debò (un més de la colla).
En la desfilada els animals van dansant. Al llarg de la dansa acostuma a haver-hi sempre un moment culminant d’exhibició: una maniobra difícil de fer amb l’animal, un desafiament d’equilibri en el cas de que estigui cavalcat per un membre de la colla, alçar l’animal (hi ha qui l’enlaire fins a la vertical!), fer clacar la mandíbula al so de la música, etc. Degut a la gran varietat d’animals, formes i mides, l’execució i el joc que hi ha també és molt divers.

Curiositats

El nom d’”animal totemic” és el nom amb el qual aquest bestiari occità és conegut. No tothom està d’acord en que realment es tracti d’uns animals realment totèmics (en el sentit més antropològic i estricte del terme). Hi ha qui parla d’”animaux jupons” (fent una referència física ja que molts d’ells porten unes faldilles per poder tapar els que s’hi posen a sota) o qui troba més correcte animanar-los ”animaux emblématiques”.

Lo Polin de Pesenàs és l’animal totemic més antic existeix: des del 1226. L’any 2005 va ser declarat com a patrimoni oral i immaterial mundial de la humanitat per la UNESCO i es creu que ha sigut l’animal que ha inspirat a la creació de la resta d’animals. La llegenda explica que el rei Louis VIII tenia una egüa preferida que duia amb ell i que es va posar malalta justament durant les festes que la vila de Pesenàs feia en honor a la visita del rei l’anu 1226. El rei va haver de deixar l’egüa a la vila ja que malalta no se la podia endur de tornada i va marxar molt preocupat. Quan va tornar a Pesenàs no només la seva egüa s’havia guarit sinó que a més a més havia tingut un poltre. Tan agradable va ser la sorpresa del rei que va demanar de perpetuar aquest esdeveniment fent que la vila construís un poltre de fusta que havia de treure a passejar en totes les festes públiques.

Alguns d’aquests animals són de creació recent i això demostra que la tradició és viva i actual. Fins ara hi ha 62 amimals totemics a tot l’Erau.

En l’obra l’Arlésiene del compositor francès Georges Bizet, entre totes les referències a la música provençal, hi ha una cita musical que fa referència directa als Chivaufrus (animals totemics provençals).