Quadern de Viatge: BALLADORS DE BORRÈIA

dimarts, 24 de gener del 2017

BALLADORS DE BORRÈIA

Sens dubte una de les danses més característiques d’Occitània, especialment de la zona del Massís Central. Sobretot la borrèia a tres temps.

Cal dir, però, que es balla a molts més llocs de France.

S’especifica si és a tres temps per a diferenciar-la de les bourrées de més al nord, que n’hi ha a dos temps. Es pot ballar de múltiples maneres segons la tradició de la zona o la melodia en qüestió: en parella, en grups de quatre, per fileres…

Hi ha gran tipus de varietat, de melodies diferents i de maneres de ballar-la. A vegades porten el nom d'una localitat (borreia de Riòm, de Roiat…)

Curiositats

La primera menció de la borreia com a ball popular la trobem en un escrit del 1665 de Clarmont-Ferrand.

Dins la dansa tradicional, a Occitània, trobem diferents estils de borrèia: de l’Auvèrnhe, del Roergue, del Carcin, del Lemosin (com les de la Marcha), del Naut Agenés i la d’Arièja. Entre Occitània i France trobem les borrèies del Borbonés. I ja fora d’Occitània, a France, trobem sobretot les bourrées del Berry, del Morvan, del Nivernais, del Forez, de la Sologne, del Poetou i les d’Anjou.

Sembla ser que Marguerite de Valois (una de les princeses de France que va viure durant el segle XVI) va descobrir la borrèia popular en un viatge que va fer a l’Auvèrnhe i la va portar a Paris per fer-ne una dansa de la cort. Durant el segle XVII la bourée desenvolupa una forma culte que serà molt utilitzada en ballets, òperes i suites, per compositors com Lully, Rameau o Johann Sebastian Bach.

El pas de la borrèia és un pas ràpid de tres recolzaments. És el pas que, un cop estilitzat, donarà nom al pas de bourrée dins la dansa barroca i evolucionarà durant el segle XIX amb el pas de bourrée de la dansa clàssica, pas fonamental. També trobem aquest pas en d’altres estils com la salsa, o el hip-hop.