CARLOS GARDEL

CARLOS GARDEL Charles Romuald Gardès Carlos Gardel va ser un cantant, compositor i actor de cinema. És el representant més conegut del gènere en la història del tango. Iniciador i màxim exponent del "tango cançó", va ser un dels intèrprets més importants de la música popular mundial de la primera meitat del segle XX, per la qualitat de la seva veu, per la quantitat de discos venuts (com a cantant i com a compositor), per les nombroses pel·lícules relacionades amb el tango en què va intervenir i per la repercussió mundial que va tenir.  I quina és la seva relació amb Occitània? Doncs sembla ser que va néixer a Tolosa… i sinó, tindria arrels sabadellenques! Curiositats: No hi ha unanimitat en el lloc i la data del seu naixement. La teoria uruguaiana sosté que va néixer a Tacuarembó, a l'Uruguay, l'11 de desembre entre 1883 i 1887. La teoria “francesa”, per contra, sosté que va néixer a Tolosa, a Occitània, l'11 de desembre de 1890. Hi ha unanimitat en el fet que va viure des de la infantesa a Buenos Aires i que es va nacionalitzar argentí el 1923. Els documents que es conserven fins ara, però, certifiquen que va néixer a Tolosa. Però si en canvi el que convenç és la teoria uruguaiana, seria perquè Gardel era fill natural de Carlos Félix Escayola Medina (fill, aquest, del sabadellenc Joan Escaiola Carayemas) i de la jove uruguaiana María Lelia Oliva. De petit va viure prop de la Calle Corrientes, eix de la vida nocturna i boèmia de Buenos Aires. La seva mare treballava de planxar roba, sovint dels teatres, i això va fer que Gardel tingués contacte amb el món de la faràndula. Aconseguia treballs (tramoisita, venent entrades…) i veia i imitava els exercicis que feien els actors i cantants. Al Teatro Victoria escoltà i fins i tot tingué algunes classes informals de cant del famós baríton català de sarsuela Emili Sagi i Barba. O en el teatre de l'Opera pel famós baríton italià Titta Ruffo, el qual l'ajudà en l'educació del seu cant. Desenvolupà una sensual veu de baríton amb la que desplegà una musicalitat infal·lible i una gran expressivitat dramàtica, creant petites obres mestres del "dos per quatre" (terme amb què es coneix el Tango, en referència al seu compàs). D’adolescent comença a freqüentar el barri popular d’Abasto i és convidat per uns amics a integrar la colla d’un bar del mercat. Allí comença a cantar-hi semi-professionalment. El que es duia era cantar la payada, però Gardel no era molt bo improvisant. Tanmateix la qualitat de la seva veu va fer que s’hi anés fent un lloc. Poc a poc anà guanyant fama i se’l conegué pel Morocho del Abasto. Encara no cantava tangos, tot i que en ballava.  El 1913 celebrà un duel de tangos amb "El Oriental" José Razzano al carrer Guardia Vieja del barri de l'Abasto. En aquest duel no guanyà cap dels dos: més aviat va sorgir el duo Gardel-Razzano, que va treballar unit durant quinze anys. Juntament amb el seu col·laborador de tota la vida, el poeta i periodista Alfredo Le Pera, Gardel va escriure molts tangos clàssics, com Mi Buenos Aires querido, Volver i El día que me quieras. Es conserven un total de 700 enregistraments. No solament va gravar tangos; també música folklòrica com milongas, zambas, rancheras, tonadas, estilos, etc. Va gravar alguns fox trors en anglés, així com algunes cançons tradicionals en francés. Va morir el 24 de juny de 1935 a Medellín, Colombia, en un accident aeri, quan estava en el millor moment de la seva carrera, juntament amb el seu company poeta Alfredo Le Pera. Enllaços: https://oc.wikipedia.org/wiki/Carlos_Gardel Fitxes relacionades per ser-ne, potser, la seva ciutat de naixement: La capital d'Occitània?