dimarts, 1 de març de 2016

RÒC AMADOR



RÒC AMADOR







Ròc Amador és un poble occità situat dins del departament de l’Òlt. Els mirabèl·lus reconeixen el perfil d’aquest poble tant característic per ser una etapa coneguda del Camí de Sant Jaume. 


El perfil de Ròc Amador és molt espectacular pel fet de ser un poble integrat en la topografia dels causses (altimplans calcàris que hi ha a Occitània, en aquest cas en el Carcin) i pels santuaris que hi ha, especialment el de la Verge Negre que ha atret a tants pelegrins. En aquest cas, l’altiplà queda obert en vall pel riu Alzon i el casc antic del poble queda instal·lat en la falda del penya-segat que s’hi formà, amb un desnivell de 120 metres.. 


Els mirabèl·lus queden escandalitzats quan saben que els pelegrins pujaven totes les escales que duien al santuari de genollons. 



Curiositats:



Es diu que el nom del poble es deu a les relíquies d'Amador que s’hi van descobrir intactes al cor del santuari marià l’any 1166. Però sembla ser que històricament aquest fet és inexistent i més aviat el topònim prové de “roca major”.


La ciutat dóna el seu nom al formatge amb denominació d'origen des del 1996, el qual s'elabora amb llet d'un cert tipus de cabra petita.


El Santuari de la Verge Negre i les seves llargues escales per arribar-hi han atret a milers de pelegrins i personatges històrics importants com Louis IX, Henri II, Alfonso III de Portugal, Ramon Llull, Santo António de Lisboa


Ròc Amador posseeix un pelegrinatge molt antic a la Verge Maria sota l'aparença d'una Verge negra amb el cos cobert de plata, com la Mare de Déu Nòtra Dòna de la Daurada, a Tolosa, o com la de Lo Puèi de Velai.


La prova final d'aquest pelegrinatge consistia a pujar de genolls les 216 escales que condueixen a la ciutat religiosa (que comprèn set esglésies, més dotze que les restauracions del segle XIX no pogueren aixecar). Finalment arribats dins dels santuaris després d'aquesta ascensió, els pelegrins deixaven en exvot diversos objectes.


Durant l’edat mitjana va ser, doncs, un punt de pelegrinatge d'abast europeu com ho testifica el Llibre dels miracles del segle XII. Però va perdre notorietat després del pas iconoclasta de mercenaris protestants l’any 1562 que van destruïr molts dels santuaris. Durant la Revolució Francesa van ser saquejats una vegada més, fins a quedar en ruïnes. Durant el segle XIX els santuaris va ser completament restaurats.


A part de les relíquies del cos d'Amadur, l'èxit de l'indret va venir dels miracles de la Verge negra. Una campana miraculosa assenyalava, amb la seva dringadissa, el salvament dels mariners a la mar. Aquest reconeixement del món mariner ha fet que la Mare de Déu de Ròcamador hagi estat venerada en capelles de llocs tan allunyats com el Penn-ar-Bed o el Québec.


A Ròc Amador hi ha també Durandal, l’espasa del gran cavaller i heroi Hruodland (Roland). La llegenda diu que durant el setge a Hruodland (que va acabar amb la seva vida) sentint que se li acostava la fi, Hruodland va intentar trencar Durandal sobre una roca, per evitar que fos agafada per l'enemic. Però la fulla va continuar intacta i va fer esclatar la roca, cosa que va obrir la coneguda Breca de Roldán als Pirineus. Una versió de la llegenda insinua que Hruodland va dir llavors a l'arcàngel Sant Miquel que l'ajudés llançant l'espasa cap a la vall. Aquesta va travessar llavors miraculosament diversos centenars de quilòmetres abans de clavar-se a la roca de la Mare de Déu de Ròc Amador, on es pot admirar encara avui.


Ròc Amador és un dels llocs més turístics de l’Estat Francès després del Menez Mikael ar Mor, la Ciutat de Carcassona, la Tour Eiffel o el Château de Versailles.




El compositor francès Francis Poulenc va viure la seva conversió al catolicisme a Ròc Amador i va composar Les Litanies à la Vierge Noire de Rocamadour. El cantant de rock francès Gérard Blanchard (un dels primers a utlilitzar l’acordió en la música rock) té una cançó titulada Rock Amadour.





Enllaços:





Fitxes relacionades



per ser un poble que dóna nom a un formatge:




per tenir verges negres:

Chapèla de Sant Michial d’Agulha i l’estàtua de Notre-Dame de France

La capital d'Occitània?








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada