Quadern de Viatge: CHAPÈLA DE SANT MICHIAL D’AGULHA I L’ESTÀTUA DE NOTRE-DAME DE FRANCE

CHAPÈLA DE SANT MICHIAL D’AGULHA I L’ESTÀTUA DE NOTRE-DAME DE FRANCE

Es tracta de dues construccions (una església i una estàtua) que donen un perfil molt característic a la ciutat occitana de Lo Puèi de Velai ja que ambdues construccions estan situades damunt d’unes altes i enfilades roques.

La chapèla de Sant Michial és una església romana construïda l’any 969 i situada en el poble d’Agulha, un poble enganxat a Lo Puèi de Velai. L’església està edificada damunt d’una roca abrupta que fa 82 metres d’alçada.

L’estàtua de Notre-Dame de France és una estàtua monumental construïda entre els anys 1856 i 1860 per l’escultor Jean-Marie Bonnassieu. L’estàtua està situada al capdamunt del rocher Corneille de 132 metres d’alçada i que es troba al nord de la ciutat de Lo Puèi de Velai.

Curiositats:

Ambudes construccions estan damunt d’uns colls volcànics (o taps volcànics, també referits com a necks), que caracteritzen el paissatge d’aquesta zona volcanosa de l’Auvèrnhe.

Cal pujar una escala de 268 esglaons tallats a la roca que s’enfilen fins arribar a l’església dedicada a Sant Michial.

Segons la llegenda local va ser el gegant Gargantua el qui va donar lloc a la roca d’Agulha a través dels seus excrements. Es coneix aquesta roca com “la fiente de Gargantua” que vindria a ser com el “La tifa de Gargantua”.

En un primer moment sembla que damunt d’aquesta roca hi havia un temple dedicat a Mercuri. Va ser el bisbe Godescalc de Lo Puèi de Velai el qui va fundar aquesta església. Aquest bisbe és famós també per ser el primer a presentar-se fins a Santiago de Compostela (l’any 950 o 951) iniciant el que seria més endavant una de les rutes de pelegrinatge cap a Santiago de Compostela més coneguda durant l’Edat Mitjana.

L’església forma part de la primera llista de monuments històrics francesos que es va fer l’any 1840 i que incloïa 1034 monuments.

L’estàtua de Notre-Dame de France és una estàtua feta de ferro colat a partir dels canons que l’Estat Francès va capturar en el setge d’Aqyar.

Fins a 54 maquetes d’escultors de tota Europa es van presentar i exposar pel projecte d’aquesta estàtua, essent guanyadora finalment la de l’escultor Jean-Marie Bonnassieu.

Malgrat l’èxit de les subscripcions per finançar el projecte, acaben sobrevenint greus problemes econòmics que fan perillar tot el projecte. Monsenyor Morlhon va fins a París per parlar amb Napoléon III que no només el convenç per aconseguir-ne d’ell una suma de diners sinó també a comprometre’s a aportar-li el ferro dels canons si el conflicte d’Aqyar arriba amb èxit al seu fi. I així succeeix tres dies després.

La seva construcció va suscitar una gran expectació fins al punt que calia comprar una entrada per a poder accedir al taller durant la seva construcció i amb els beneficis es va poder comprar la primera campana de l’Església del Canal, de la ciutat arpitana de Givors, a on hi havia el taller on s’estava constuïnt.

Inaugurada l’any 1860 va ser l’estàtua més gran del món fins que l’any 1886 l’Estàtua de la Llibertat la va superar.