BOS DE BENAC

BOS DE BENAC En Bos de Benac és un suposat personatge històric protagonsita d’una llegenda. El seu nom era Bos i formava part dels barons de Benac (aleshores hi havia un castell del qual només en queden les runes). Cap a l’any 1270 en Bos va seguir Sant Lluis (Louis IX) a la croada de la Terra Santa i s’hi va quedar 7 anys presoner. La llegenda diu així: En Bos s’ha casat amb una bella i jove dama plena de virtuts, però es veu obligat a seguir el rei cap a la corada de la Terra Santa. En contra de la seva voluntat ha d'abandonar a la seva estimada i li deixa una penyora de reconeixement: cada u guarda la meitat d’una joia partida en dos que podran encaixar quan es retrobin de nou.  Un cop a la Terra Santa en Bos cau presoner per set anys. És aleshores quan se li apareix el diable anunciant-li que la seva esposa està pensant en tornar-se a casar ja que ella el dóna per mort. El diable li ofereix de tornar-lo ràpidament a casa seva a canvi de la seva ànima. Bos hi renuncia dues vegades, però a la tercera clou un pacte amb el diable: li donarà una part del primer àpat que farà de nou amb la seva muller.  El diable carrega en Bos a la seva esquena, se l’emporta volant i el deixa al peu del castell de Benac, a on justament es feien els preparatius del nou casament. Bos haurà de superar diferents peripècies, com la de no ser reconegut per ningú més excepte pel seu vell gos. Finalment aconsegueix retrobar-se amb la seva dona i poden sopar junts. Per sopar, però, van menjar només nous. Quan es presenta el diable per cobrar la seva part li donen tan sols les closques sobrants. Enfuriasmat, se’n va deixant un forat al mur del castell que ja mai més ningú podrà tapar.  Curiositats: Més que un conte, està considerat com una llegenda pel fet de que les seves versions d’aquest relat en son rares, i totes elles segons els seus informants succeeixen en llocs preciosos i reals i amb personatges suposadament històrics. Hi ha però diverses versions d’aquesta llegenda ja que en Bos, baró de Benac (a la Bigorra) per homonímia també s’ha atribuït als barons de Bainac (al Perigòrd) que a la vegada tenia possessions a les Lanas de Gasconha. És per aquesta raó que trobem aquesta llegenda versionada també en aquests dos altres indrets. Les nous és un element simbòlic comú en totes les versions d’aquesta llegenda. A Gasconha es donaven nous a un pretendent d’una noia com a senyal per refusar-lo. Significa doncs quedar-se amb no res. A vegades es diu que els dies següents el diable reapareixia a les nits en forma de gos blanc, una forma molt recurrent per representar el diable dins la mitologia pirenaica.  Més informació: http://fr.wikipedia.org/wiki/Bos_de_B%C3%A9nac