VIN BRULÉ

VIN BRULÉ Es tracta d’un vi calent amb espècies. Tot i que sembli que no és un producte específic d’Occitània per ser originari i típic de molts indrets d’Europa, en les primeres notícies que trobem d’aquest vi els països occitans i catalans hi tenen un rol important.  En aquest cas hem situat el nostre vin brulé com a varietat del vi calent que hi ha a la part occitana dels Alps, molt propera amb l’estat Italià. Curiositats Generalment està fet a partir d’un vi negre (tot i que en alguns casos també pot tractar-se d’un vi blanc) en el qual s’hi barregen espècies (com la canyella i el clau) i algun producte per fer-lo dolç (mel o sucre) i tot plegat es posa al foc per escalfar-lo i agafi el gust de les espècies. El que és caracteristic d’aquest vi no és simplement que estigui calent, sinó que també sigui especiat. És per això que a vegades també se l’anomena vi amb espècies.  El vi calent es consumeix principalment durant l’hivern i és un dels productes típics dels mercats de nadal d’algunes poblacions. És molt tradicional de zones fredes i properes a l’alta muntanya. En el cas d’Occitània en trobem als Pirineus (com a la Val d’Aran, per exemple) i als Alps.  Ja des de l’època dels romans es té constància de receptes i de consum de vi calent. A partir del segle XII tornem a sentir parlar del vi calent i consten dues fonts en les quals hi apreixen diverses receptes de vi calent: el Tractatus de Modo i el Régiment de Sanitat. La gran majoria d’aquestes receptes de vi calent provenen dels països occitans i catalans. Durant el segle XIII la vila de Montpelhièr era famosa per ocupar-se del comerç dels “vins especiats”. Això era així gràcies al port marítim de Latas que permetia rebre per via del comerç maritim espècies de gran qualitat procedents d’Orient. Tan reputat era aquest vi especiat que el rei Enric III i duc d’Aquitania se’n proveia per tenir-ne a la seva taula.  En altres indrets d’Europa (com a Suècia, per exemple) no apareix documentació de l’existència de vins especiats fins més tard (segle XV). És cap a l’any 1600 que aquesta beguda aristocràtica pren popularitat per tota europa prenent noms locals, entre els quals destaca el de Glögg. A partir dels anys 1890 s’expendeix com a producte associat al Nadal i als seus respectius mercats.  Asseguren que aquesta beguda és el millor remei per guarir-se d’un refredat i que no hi ha tos ni grip que s’hi resisteixi. Us deixem una recepta de vin brulé:  http://www.finedininglovers.it/ricette/drink/vin-brule-ricetta/ Més informació: https://fr.wikipedia.org/wiki/Vin_chaud Fitxes relacionades per ser-ne un derivat: Vins de Bordèu