Quadern de Viatge: FESTIVAL D’AVIGNON

FESTIVAL D’AVIGNON

El Festival d’Avignon és un festival d’arts escèniques que es desenvolupa des de l’any 1947 a la ciutat occitana d’Avinhon i que es celebra cada mes de juliol.

Està considerat com el festival més antic i emblemàtic de tot França, com un dels de més tradició i arrelament de tota Europa, i com a un dels més importants del món pel que fa a nombre de creacions i espectadors, només comparable amb el Edinburgh Festival.

Curiositats:

El logotip del Festival d’Avinhon inclou les tres claus d'or de l'escut de la ciutat.

El festival va ser creat l’any 1947 per l’actor, director i escenògraf occità Jean Vilar.

El festival neix de la demanda que un crític d’art i un poeta li fan a Jean Vilar de proposar a la ciutat una setmana dedicada a l’art dramàtic arran d’una exposició d’art modern que es va fer l’any 1947 a la capella del Palais des papes. En un primer moment el mateix Jean Vilar va trobar la idea poc realista i a més a més l’alcalde n’expressà el seu desacord. Però finalment l’ajuntament re-valora la idea ja que es veu amb la necessitat de fer renéixer la ciutat tant a nivell de construccions com a nivell cultural per l’estat en que quedà després dels bombardejaments que 3 anys abans (abril del 1944) van haver-hi per part de les forces aliades per a poder véncer els nazis. Així doncs Jean Vilar pot finalment realitzar Une semaine d'Art en Avignon del 4 al 10 de setembre de 1944, on hi va proposar tres estrenes, entre elles una de l’autor occità encara poc conegut Maurice Clavel.

Amb l’èxit de la primera edició, l’any següent Jean Vilar torna a presentar tres estrenes dirigides per ell mateix i poc a poc va reunint una colla de joves actors que es van implicant en aquest projecte i un públic cada cop més fidèl. Entre aquests actors destacà l’occità Gérard Philip que va acabant ser una de les icones del festival.

Un dels espais embrionaris del festival és La Cour d'Honneur del Palais des papes, palau construït per al papat d’Avinhon i que és la construcció gòtica més gran de l’Edat Mitjana. Els espais s’aniran diversificant i multiplicant utilitzant altres teatres de la ciutat però també espais poc convencionals per al teatre: claustres de convents, gimnasos d’instituts, museus, jardins… o fins i tot una pedrera d’explotació minera abandonada que es troba a 15 km d’Avinhon (la carrières de Bolbon)

Sobretot durant els primers anys va destacar per trencar amb la tradició dels festivals francesos que tenien per única referència Paris i el teatre clàssic, sense tenir gens en compte el teatre contemporani. En nou Festival d’Avinhon apostava pels nous autors, comptava amb escassos recursos escènics i anava destinat majoritàriament a un públic jove.

A partir de l’any 1963 el festival inclou altres arts escèniques i també hi té cabuda el cinema, la música i la dansa.

Amb els fets del maig del 68 francès i les vagues dels actors, no va haver-hi cap representació francesa per aquella 22ena edició del festival. Prop de la meitat dels 83 espectacles programats es van suspendre. Es va mantenir, però, i per posar un exemple, el treball del coreògraf també occità Maurice Béjart (aleshores ja resident a Bèlgica) no sense interrupcions i proptestes durant la representació. Aquell any el Festival d’Avinhon també va aprofitar la suspensió del Festival de Canas per oferir una àmplia programació de pel·lícules. Els fets del maig del 68 van acabar de posar en evidències tensions ja existents amb el director Jean Vilar i van suposar un pas més i definitiu cap a la creació del Festival OFF d’Avignon, creat pel també occità Andrieu Benedetto.

Si bé el maig del 68 no va aconseguir paralitzar el Festival d’Avinhon sí que ho va fer la vaga dels intermitents du spectacle de l’any 2003.

En les darreres edicions ha anat creixent l’interès pel Festival OFF d’Avignon per davant del festival oficial.

Des del 2014 i fins l’actualitat el Festival d’Avinhon està dirigit per l’occità Olivier Py.