dimarts, 18 d’octubre de 2016

ALIGÒT


ALIGÒT








És una especialitat gastronòmica occitana originària del massís d'Aubrac i estesa per les regions de l’Auvèrnhe i del Lemosin


És un puré de patates mesclat amb un formatge fresc (tipus mató) del formatge del Cantal o de la Guiòla que es barreja i es pasta durant força temps amb un bastó de fusta per aconseguir una textura espessa. Pot estar una mica condimentat amb all i amb algun trosset de formatge curat.






Curiositats:



Començà com a plat de pobres fet amb molles de pa en comptes de patata. Era servit pels monjos d'Aubrac als pelegrins que travessaven la Via Podiensis cap a Santiago de Compostela. Es diu que els pelegrins creuaven la regió demanant "ali quod" per menjar («ali quod» en llatí amb el significat d'«alguna cosa») i els monjos, al començament, els donaven pa amb formatge. A poc a poc el mot va anar evolucionant en aliquot i després en aligòt, al mateix temps que el plat se sofisticava.


Amb la Revolució Francesa i la desaparició del monestir, la recepta passà a mans dels agricultors i ramaders de la zona. És per això que és ara tradició fer i tastar l'aligot als hostals de ramaders, anomenats "burons". El podem trobar servit junt amb botifarra o d'altres carns de companatge.


L’evolució del plat inicial va passar primer amb la inclusió de patates, que més tard es presentarien en forma de puré, al final fins i tot amb nata i altres ingredients, fins a arribar a la recepta actual. Es diu que el fet d’afegir-hi patata enlloc de pa va venir provocada per una temporada de molt males collites de blat. 


La migració de finals del segle XIX, especialment la dels auvernhats cap a Paris, va fer que el plat es popularitzés arreu del país.


Tot i ser a la base un plat de subsistència, amb la popularització s’ha fet freqüent en dinars festius, en restaurants o a mercadets de Nadal (car se'n pren ben calent i porta moltes calories).


Una altra llegenda sobre l’origen d’aquest plat explica que al segle VI va haver-hi una reunió dels bisbes del Roergue, de l’Auvèrnhe i del Gavaudan en els confins dels tres territoris. Per l’àpat comú que havien de fer cada un d’ells havia dut una especialitat del seu territori: el formatge del Roergue, el pa de la part alta de l’Auvèrnhe, i la crema de llet del Gavaudan. De la unió dels tres ingredients en nasqué l’aligòt. A dia d’avui encara podem trobar la “crotz dels tres avesques”, una creu que marca la separació coincident amb els tres departaments actuals i a on es va celebrar aleshores la reunió dels tres bisbes. 





Enllaços:










Fitxes relacionades



per ser menjar de pelegrins:





per ser una beguda de pelegrins:







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada