GEORGES BRASSENS

GEORGES BRASSENS Georges Brassens fou un poeta i cantautor anarquista occità en llengua francesa. Curiositats Va néixer al poble occità de Seta el 22 d’octubre de l’any 1921. De petit no era massa bon estudiant i la seva mare li va impedir que fes classes de música fins que no millorés el seu rendiment, cosa que no va ser.  L’any 1936 coneix el gust per la poesia a través del seu professor de francès de l’escola. Aleshores té clar que vol esdevenir poeta i malgrat no tenir nocions de solfeig, ja intenta anar cantant els seus versos.  El febrer de l’any 1940 es va instal·lar a Paris, a casa d’una tia seva, fugint d’una guanyada mala reputació per uns incidents de robatori que amb altres companys protagonitzà, i que escandalitzà la vila de Seta. L’any 1943 el govern de Vichèi, sota el règim nazi, imposa un servei de treball obligatori i Brassens ha de marxar a fer-lo a Basdorf. Aprofitarà un permís de 15 dies per fugir i amagar-se de nou a Paris, on viurà d’amagatotis i en unes condicions que el faran refusar per la resta de la seva vida a les comoditats. L’any 1951 Jacques Grello el sent cantar i li regala la seva pròpia guitarra per a que s’acompanyi enlloc del piano. Brassens no es sent còmode cantant davant del públic i es desanima fàcilment. Uns amics seus aconsegueixen fer-lo cantar davant de Patachou, que el descobreix i li demana de produir-se en el seu cabaret. Fins i tot el baixista de la seva orquestra de cabaret, en Pierre Nicolas, decideix espontànimanent d’acompanyar-lo mentre Brassens canta. Acabarà sent el seu contrabaixista durant més de trenta anys. A partir del descobriment fet per Patachou, el seu èxit serà creixent. Va ser guanyador del Grand prix de poésie de l'Académie française l’any 1967. Va morir per culpa d’un càncer al poble també occità de Sant Geli dau Fesc el 29 d’octubre de 1981, tot i que va ser enterrat a Seta. La cançó de Georges Brassens Bancs publics (Le Vent, 1953) sembla ser que està inspirada en els enamorats de Raymond Peynet, tot i que hi ha qui ho discuteix. Molts altres cantants han versionat i cantat cançons seves. Destacarem la també occitana Juliette Gréco, o el grup gascó Noir Désir.  També molts autors i músics han traduït moltes de les seves cançons a l'occità. Podeu veure'n molts exemples en aquest article de Jornalet. En català, són famoses les versions que en va fer Josep Maria Espinàs. Altres cantants catalans que han interpretat Brassens són Quico Pi de la Serra, Joan Manuel Serrat i Rafael Subirachs. Però qui més ha versionat Brassens al llarg de la seva carrera musical és el terrassenc Miquel Pujadó. La cantant valenciana Eva Dénia ha publicat dos discos en què adapta al català alguns dels èxits de Brassens i pels quals ha participat en alguns dels festivals més importants que se celebren a França en homenatge al cantant de Seta i ha rebut la menció de millor disc Brassens de l'any 2008 per part de la revista francesa Chorus. Enllaços:  https://oc.wikipedia.org/wiki/Georges_Brassens Fitxes relacionades per haver-ne fet una cançó: Un banc amb dos enamorats davant d'un quiosc per haver patit les conseqüències del règim de Vichèi: Uns nazis