UN BANC AMB DOS ENAMORATS DAVANT D’UN QUIOSC
Si us passegeu per Valença trobareu el Quiosc Peynet. Quan hi va passar l’il·lustrador Raymond Peynet l’any 1942, va contemplar-hi una escena que el va inspirar per dibuixar dos enamorats. Ràpidament aquesta parella d’enamorats va tenir molt d’èxit i va circular molt dins de l’imaginari popular. Raymond Peynet en va realitzar tota una sèrie de dibuixos dels enamorats, alguns d'ells estan els dos asseguts en un banc.
Curiositats:
Si bé Raymond Peynet és parisenc, cal tenir en compte que és fill de mare occitana, concretament de l' Auvèrnhe, del poble de Brassac-les-Mines. Molt provablament, doncs, fill d'aquesta onada de migrants que de l' Auvèrnhe que van anar a Paris a buscar millor vida.
La cançó de Georges Brassens Bancs publics (Le Vent, 1953) sembla ser que està inspirada en els enamorats de Raymond Peynet, tot i que hi ha qui ho discuteix.
Raymond Peynet explica: « Assis sur un banc, j’ai dessiné le kiosque de Valence qui se trouvait devant moi, avec un petit violoniste qui jouait tout seul sur l’estrade et une petite femme qui l’écoutait et l’attendait. On voyait aussi tous les musiciens qui, ayant leurs instruments dans leurs étuis, s’en allaient du kiosque de Valence dans le parc». La llegenda diu que el músic li respon: « Vous pouvez partir tranquille, je terminerai tout seul.»
L’any 1966, Raymond Peynet torna a Valença per batejar el quiosc, que des d’aleshores porta el seu nom.
Durant els anys 50 i 60 van ser molt famosos a tota França els ninots d'espuma de làtex dels dos enamorats de Raymond Peynet, que es venien per milions. Fins que va arribar la nina de la Barbbie que els va desbancar. Els dos enamorats Raymond Peynet de estat, juntament amb el Bibendum, una de les icones més representatvies del segle XX a tota França
Enllaços:
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada