Quadern de Viatge: LANAS DE GASCONHA

LANAS DE GASCONHA

Lanas

Geogràficament i històricament, les Lanas de Gasconha és una zona de la part atlàntica d’Occitània, i per tant de Gasconha. Geogràficament les Lanas limiten al nord amb l’estuari de la Gironda, al sud amb el riu Ador (que desemboca a Baiona) i segueixen la línia de la costa Atlàntica. Les Lanas estan compreses pels següents territoris: la Lana Gran, lo Marensin, lo Maremne, lo País de Bòrn, las Lanas Petitas, lo Medòc landescòt, la Hauta Lana girondina, lo País de Buc, i una petita part d'Òlt e Garona.

Però com sempre passa amb l’Estat Francès, a nivell administratiu tot és un desgabell de molt mal propòsit i les Lanas és també un departament que no reflecteix com caldria la realitat cultural i geogràfica de les Lanas.

Curiositats:

Cal saber que una landa és una vegetació de tipus matollar propi de l'Europa de clima atlàntic de substrats àcids i de les terres properes de clima plujós i on hi són abundants els brucs, les gatoses i les falgueres, entre altres plantes. La landa espontani creix en zones en què l'estrès natural no permet que es formin boscs, com per exemple damunt de la línia arbòria i al costat de les torberes altes. La major part de les landes atlàntiques són un paisatge cultural, conseqüència de l'agricultura i la ramaderia, el rascar del pa d'herba com a fertilitzant, succedani de la palla a les estables i material de construcció. Sense intervenció humana o pasturatge intensiu, el paisatge de la majoria de les landes desapareixeria i la natura evolucionaria vers ecosistemes més complexes (pastures, boscs) des que la capa d'humus comença a desenvolupar-se. La majoria de les landes que subsisteixen són parcs naturals que només es mantenen per una gestió meticulosa.

Aquest departament va ser creat per la Revolució Francesa l’any 1790 en aplicació de la llei del 22 de desembre de 1789.

Des de la seva creació fins a l’any 1850, entre el 60 i 70% del territori d’aquest departament eren justament landes mal drenades que li donen el nom al departament. Se sap que l’any 1850 aquesta zona comptava entre 900.000 i un milió de xais que mantenien aquesta vegetació típica.

Aquests xais eren pasturats per pastors que anaven damunt d’unes xanques que els hi oferien dues grans avantatges degut a l’absència d’accidents geogràfics: els ajudaven a recórrer més ràpidament les grans distàncies que havien de fer (de 15 a 20 km per dia) i podien controlar més fàcilment els ramats des de la distància.

No només els pastors es servien de les xanques sinó que estaven ben integrades en el dia a dia del territori: els carters, per exemple, anaven amb unes xanques encara més altes per poder desplaçar-se en les grans distàncies entre els pobles.

I les xanques no només eren una eina de treball sinó que a partir d’aquí se’n desenvolupa una cultura: contes, llegendes, esports, danses…

Tot i així cal tenir en compte de que es tractaven de landes mal drenades, amb greus problemes d’inundacions, zones pantanoses i problemes amb les dunes de sorra que feien que aquest departament fos un dels més hostils i poc salubres. És per això que l’any 1857 es fa la Loi d'assainissement et de mise en culture des Landes de Gascogne, una llei que promovia la fixació de dunes de sorra, la plantació de pins (pi marítim) i el comerç amb la fusta. Tant va ser així que ha passat a ser avui en dia el bosc artificial més gran d’Europa, amb el gran canvi paisatgístic que això va comportar. És també el bosc més gran de França i abans de la debastadora tempesta de l’any 2009, aquest bosc cobria el 67% del departament.

Amb aquest canvi de paisatge els pastors i la ramaderia van anar desapareixent essent substituits principalment pel comerç de la fusta. La cultura al voltant de les xanques va anar desaparaixent.

L’any 1970 es crea el Parc Naturau Regionau de las Lanas de Gasconha.

Un exemple de la cultura que es va generar a partir de les xanques és l’associació de Chancaires de Sent Pèr de Lèren que organitzen una Chancada anual i un festival (Lo printemps de l’Arribèra) al voltant d’aquesta cultura ja desepareguda i que recuperen i recreen per donar a conèixer a partir d’aquí la cultura gascona i occitana.

Alguns dels vinyars dels vins de Bordèu es troben a les Lanas.

De manera més recent, un dels motors econòmics de la zona no gens menyspreable ha estat el que està originant la indústria lligada amb la pràctica del surf.